Les corrents morals han variat moltíssim en el transcurs dels temps, però hi ha quelcom que perdura des dels temps remots de la humanitat a traves dels homes, o pot ser d’uns homes concrets que la resta de conciutadans li atorguen el crèdit de la veritat, de la justícia (encara avui dia la institució del jutges de pau conserva aquesta estigma).

A Toloriu, com a molts pobles de l’Alt Urgell hi era la costum que quan es comprava un cavall o un altre animal de transport, evidentment estem parlant de fa bastant de temps, abans de que l’animal entres a la nova casa, un familiar del comprador, normalment una dona, anava a casa d’un veí i li demanava un mos de pa “per l’amor de Déu” tal qual el faria un pobre. L’animal, a la porta de la casa, es menjava aquest pa al davant i no entrava a la quadra fins que no s’havia acabat el pa. Aquest ritual, aquest gest, avui dia ens semblaria incomprensible, però il·lumina un conjunt de creences que és necessari sistematitzar per tornar-les comprensibles i així entendre que la bondat d’una forma de vida es va difonent a tots els actes de la vida, com la benvinguda a un ésser que ens ajudarà a la vida quotidiana.

Però encara ens enrarim més, allà cap l’any 1000 quan a la Cerdanya tenien de comte a Guifré II, llavors els actes criminals es multipliquen, els motius pels quals es lluita canvien, ara està en lloc la valoració de la terra, la possessió dels castells. Com sol passar les primeres víctimes d’aquest nova situació són les dones i els nens i tan mateix es reforça la protecció dels llinatges; inclòs dintre de l’església la simonia es desenvolupa tan mateix com les pràctiques violentes en l’alt clero.  El poder polític no atura la violència, ja que la mort el 1017 del comte Ramon Borrell creà un buit polític. A Barcelona els poderosos son incapaços de fer-les front. Es lliuren les primeres guerres privades on les fortaleses i les terres canvien de mà a nous nobles que s’atreveixen a enfeudar-les. Al mateix la justícia s’ha tornat banal, la pràctica del “judici de Déu” s’extendeix; la justícia s’exerceix cada vegada més a nivell de senyorios, mentre que la gran justícia es cada vegada més feudal.

Els vincles entre els poderosos són segellats per documents anomenats “convenentiae”: es tracta de compromisos recíprocs negociats lliurament els quals poden referir-se a les regles dels temes successoris, la divisió de herències, els tractes  desposoris, etc.

Un nou tipus de guerrer neix en aquesta època anomenats fideles o homines, alimentats i equipats per l’amo. Els castells són confiats a guardes anomenats castlans: dirigeixen una tropa d’homes a cavalls. L’ost o obligació feudal de combatre pel seu senyor es generalitza.

El canvi feudal pren tot el seu sentit entre 1041 i 1059 quan el comtat de Barcelona és pres de lluites exacerbades. Durant tot el període es desenvolupa una rebel·lió que, sota la direcció d’un potent magnat, En Géribert, subleva una gran part de l’aristocràcia contra el comte Ramon Berenguer I i posa en tela de judici fins el principi mateix de l’autoritat pública..

És en aquest context que neixen els “bons homes” els boni homines, aquelles persones respectades, amb terres de propietat, que formen part d’un Tribunal de Justicia i que no hi ha que confondre’ls amb els escabins que ja exercien en tribunals des de temps de Carlemany.

Els bons homes –homes lliures- no tenien l’obligació d’ocupar lloc als judicis, però mantenien el dret de fer-lo, i podien concórrer juntament amb els escabins (que aquest si tenien plaça fixa), tots dos amb el mateix títol i poder.

La feina dels Bons Homes com persones de prestigi de la comunitat era dividir i marcar límits de parcel·les, dividir els boscos, estimar el valor de les terres, decidir entorn a la possessió de propietats, mediar en conflictes i vigilar el compliment de les decisions. Aquest boni homines també exercien una certa autoritat dins de la comunitat pagesa, actuant-hi com a feudataris de transaccions de béns immobles i de contractes entre els pagesos.

La baronia de Toloriu, com tots els pobles catalans, ha tingut els seus plets que al final van ser resolts per el Bon Home del moment; d’aquestes resolucions poques han quedat recollides en documentació que estigui al nostre abast, però el bon fer d’aquest homes i la seva imparcialitat va ser reconeguda pels comtes de Cerdanya que en disputes fora de la població demanaven la seva col·laboració.

Caldria citar com exemple que el 1076 els bons homes van mediar en un esforç cooperatiu entre els pagesos per la construcció d’obres d’infrastructures, molins i ponts entre els habitants de Bar i Toloriu.

Text adaptat al català contemporani del text de Font Rius,
"Origenes", doc.1, pp 552-553)

Es refereix al comte d’Urgell Ermengol IV (1066-1092) i al comte de Cerdanya Guillem Ramon (1068-1095).
El Riutort que es refereix és un dels petits torrents que desemboquen al riu Segre més amunt de la Seu d’Urgell
Cal afegir que Ermengol, bisbe de La Seu d’Urgell, manà construir un pont sobre el segre a l’indret conegut ara com pont de Bar, però malauradament Ermengol, el bisbe sant, morí l'any 1035 en caure al Segre mentre visitava les obres del pont que ell mateix havia manat construir sobre el riu Segre, pont que va ser destruït en la guerra dels dos comtats i que per fi va ser tornat a construir al 1076 i acabat el 1077 i que va durar fins a les riuades del 1986. Per ser fidels al document de Pau i Treva, de que el pont es fes servir “mentre la humanitat habiti el món”, les autoritats tindrien que refer-lo i mantenir en peu les poques restes que encara queden del patrimoni del Baridà.