* = Atotoztli era filla de Motecuhzoma Ilhuicamina, a qui va succeir per sis anys,  però, els escribes asteques, amb un clar biaix, no volien esmentar res sobre l'existència d'una dona tlatoanii aquest personatge és problemàtic d’encaixar històricament.

I ara un pinzellada sobre la conquesta de Mèxic - Tenochtitlan. Motecuhzoma, que havia nascut el 1467, va sentir parlar de la presència d’homes blancs amb barbes, que arribaven a les costes del seu imperi amb cases flotants, amb instruments rars que escopien foc i sobre uns cérvols estranys (cavalls) i amb gossos extremadament grans i ferotges, quan Hernández de Córdoba desembarcà a les costes de Campeche el 1517. Des d’aquell moment van ressorgir les tradicions antigues que anunciaven la tornada del déu Quetzalcóatl per recuperar el regne del qual va ser llençat, i a més, va coincidir amb una sèrie de fenòmens meteorològics com aurores boreals, llampecs sense tro, cometes, etc, que van torbar la ment lúcida del tlahtoani. L’any següent, el 1518, va tornar a tenir notícies de més homes blancs, que corresponien al desembarcament de Grijalva i per fi quan el 1519 desembarcà Ferran d’Aragó (Ferran Cortés) va tenir la certesa que les profecies es complirien i una vegada consultats els sacerdots i savis, va arribar a la conclusió que davant seu tenia un poder diví i per tant va decidir no plantejar cap batalla (malgrat que a Tenochtitlan vivien més de dues-centes mil persones, i pels voltants més d’un milió, i els déus que arribaven eren un grapat).

Motecuhzoma envià ambaixadors per a investigar les narracions que li arribaven, un dels ambaixadors portava dos vestits, un de Tláloc i l'altre de Quetzalcóatl, dos déus  que tenien certs atributs que els distingien, Tláloc tenia un guarniment semblant a binocles, Quetzalcóatl un adorn que sembla barba. L’amba#BD7500ixador va decidir que Cortès tenia l’atribut de Quetzalcóatl i va vestir Cortès amb el vestit de Quetzalcóatl. Això aterrí Motecuhzoma, que envià nous ambaixadors amb l’objectiu d’aplacar l’ànim dels déus i mantenir-los allunyats de Tenochtitlan.

A la tornada van explicar a Motecuhzoma "que alguns portaven posats uns draps vermells, i eren bonets de grana" (tal com explica Hernando de Alvarado Tezozomoc en la Crònica mexicana) (com a mariners catalans portaven evidentment barretines). El resultat d'aquesta trobada va ser del tot contrari als interessos de Motecuhzoma ja que la sumptuositat de l'ambaixada i regals van estimular els hispans a conquerir el ric estat que acabaven de conèixer. L'habilitat de Cortès en veure la manca de resolució de Motecuhzoma i l'animadversió d'altres pobles cap als mexiques es va convertir en la millor arma dels confederats. Així, derrotats i aliats els pobles de Cempoala i Tlaxcala, decideix realitzar un matança a Cholula per mostrar la seva força, com a conseqüència Motecuhzoma l'invita a entrar a Tenochtitlan.

Les tropes catalanes comandades per Ferran Cortès van arribar al territori que actualment és el Districte Federal, per Itztapalapan, el juliol de 1519. Allí els va rebre Cuitláhuac (que després va ser tlahtoani de Tenochtitlan) com ambaixador, Cortès a partir de l'aliança amb els Tlaxcala portava sempre com a intèrpret la coneguda "malinche" (el nom veritable era Malinali que va canviar el sufix final pel reverencial i es va conéixer com Malintzin -Malinche és l'abreviació de "capità que acompanya a Malitzin" en náhuatl i per tant és un mal entès anomenar Malinche a Malinali. Malintzin va tenir un fill amb Cortès que es va anomenar Martí). Posteriorment van seguir el seu camí per la calçada de Itztapalapan, que unia la ribera sud de Xochimilco amb l'illa de Mèxic, en el que avui és la cantonada dels carrers Pino Suárez i República d'El Salvador, al Centre Històric de Mèxic.

Motecuhzoma Xocoyotzin i les tropes de Ferran Cortès es troben el 8 de novembre de 1519. Motecuhzoma els va donar allotjament, a Cortès, els seus homes i més de 3000 aliats Tlaxcalteques,  en el Palau d’Axayácatl (el seu difunt pare), en contra dels consells de Cuitláhuac i Cacamatzin. Els confederats es van fer amos de la ciutat i van ser suficients sis dies perquè el tlahtoani mexica fos fet presoner per Cortès.

Motecuhzoma va cedir davant totes les sol·licituds de Cortès ja que no va poder reunir un exercit prou gran per vèncer Cortès.

Les imatges dels déus mexiques foren enderrocades i substituïdes per imatges cristianes, es rentà la sang dels sacrificis i donaren grans quantitats de presents als hispans. Motecuhzoma acceptà ser batejat amb el nom de Diego I.

Monument modern de la Trobada a la Ciutat de Mèxic

Retrat de Ferran Cortes publicat el 1601,
on encara es deia com mínim Ferran

Conflictes interns dels hispans van fer que a principis de 1520 Cortès sortís per anar a Zempoala a combatre Pánfilo Narváez. A la ciutat quedà Pedro de Alvarado amb una petita guarnició i va ser durant aquesta absència que Pedro de Alvarado entre la por a ser atacat i les impressionants joies i or que tenien els nobles a la principal festa asteca de Tóxcarl, festivitat en honor de Tezcatlipoca, organitzà la famosa massacre coneguda com “La matança del temple major” tancant les portes del temple i exterminant tots els participants, que s’estima que eren més de mil, principalment nobles tenochques.

La reacció dels mexiques va ser la de cercar els hispans i van trencar hostilitats contra els invasors.

Aquesta és la situació que es troba Cortès a la seva tornada i per calmar els ànims intenta utilitzar Motecuhzoma com a mediador davant la multitud, per la qual cosa el 30 de juny de 1520 Cortès va fer sortir Motecuhzoma al balcó per demanar als asteques que es retiressin, però com que els ànims no es calmaven, l’1 de juliol de 1520 Cortès decideix abandonar la ciutat, però abans tots els nobles asteques que es trobaven en poder dels hispans foren executats sota el garrot ja que havien perdut qualsevol utilitat, posteriorment en recollir els seus cossos, que foren llançats al carrer, el cos de Motecuhzoma mostraria les ferides del seu apunyalament, del qual moriria tres dies després.

També assassinen Itzcuauhtzin (senyor de Mèxic-Tlatelolco) i els asteques, en la nit coneguda pels confederats com “La nit trista” i com “la nit del triomf” pels mexicas, fan una escabetxina entre les forces hispanes i els seus aliats amb enormes pèrdues de soldats i de materials. Durant la fugida els hispans van perdre quasi tots els tresor que havien obtingut i van haver de refugiar-se entre els tlaxacalteques.

A Motecuhzoma el va succeir efímerament Cuitláhuac, senyor d’Itztapalapan, fill d’Axayácatl, encapçalant la resistència contra l’ocupació, derrotà els hispans i els seus aliats tlaxcalteques i zempoalteques el 30 de juny de 1520, Cuitláhuan va morir a causa d’una epidèmia de verola, i el va succeir Cuauhtémoc, fill d’Ahuítzotl, apressat posteriorment per Cortès el 13 d’agost de 1521 i ajusticiat el 28 de febrer de 1525 durant una expedició de conquesta a Hondures. Amb la mort d’aquest cau l’últim tlatoani culhúa-mexica, que s’havia convertit en símbol de la resistència indígena davant el conqueridor hispà.

Van ser construïts, pels soldats catalans i valencians experts en construcció naval, 13 vaixells del tipus bergantí amb els quals atacar  Tenochtitlan (recordem que era una illa en el llac Texcoco). Les poblacions del sud-est de la conca foren arrasades. Els confederats van destruir el “albarradón” de Nezahualcóyotl i l’aqüeducte de Chapultepec. El 30 de juny de 1521 van arrasar Tlatelolco.

El juliol va ser derrotat Coanacoch, senyor de Texcoco, i finalment, Cuauhtémoc es va rendir, com hem dit, el 13 d’agost de 1521, i Ferran va entrar definitivament a l’actual Mèxic.

La caiguda de la Gran Tenochtitlan va ser el 20 d’agost de 1522 (encara Carles I no havia pogut fer-se càrrec de la corona de Castella i tot el seu imperi era dirigit pels catalans) i és llavors quan va començar l’esclavitud: els indígenes, als quals se’ls considerava com a no humans, foren marcats amb un ferro candent a la galta, i se’ls obligà a aixecar els edificis de la nova Espanya sobre les runes dels seus palaus i temples, no tan sols a la ciutat de Mèxic sinó en el que avui coneixem com la República Mexicana.

Què va passar amb els descendents de Motecuhzoma?, per als hispans que es van establir a l’actual Mèxic no tenien cap importància, per als nous vinguts encara sentien les ganes d’entroncar-se amb l’antiga noblesa i es van casar amb fills (legítims i concubins) i parents directes de Motecuhzoma, però pràcticament cap cronista de l’època va recollir aquests casaments, i reconstruir les vicissituds de la descendència, encara avui dia és molt difícil.

Els títols nobiliaris concedits per la corona castellana als descendents de Motecuhzoma han tinguts plets i disputes, entre elles les plantejades per Isabel  Motecuhzoma (filla de la reina) i les de Pedro (fill de l’emperadriu i germà de Maria i d’Isabel) que en abdicar del dret imperial el 1570 va obtenir un escut d’armes i títols de comte i altres. El llinatge de Motecuhzoma encara existeix, els seus descendents actuals són mexicanes i mexicans i també nobles i ciutadans normals espanyols.

Fernando Alvarado de Tzozomoc en la seva “Crónica Mexicayoltl” senyala que Motecuhzoma Xocoyotzin a la seva mort va deixar 19 fills (hi ha autors que donen fins a 180 fills) i dóna els noms de tots ells, però no aclareix el rang dels mateixos ja que Motecuhzoma tenia una emperadriu, dues reines, unes quantes esposes legals i no se sap quantes concubines. La successió de l’imperi, un cop morts Cuitlahuac i Cuauhtémoc, requeia en els fills de l’emperadriu. Si més no, afegim un quadre de la descendència més directa i alguna reflexió al respecte.

** = El 1520, amb tan sols dotze anys d’edat es va escapar –amagant-se en un calaix de roba- de la massacre, en la qual Ferran Cortès assassinà el seu pare, la seva mare, germans, oncles i unes quantes desenes de membres del Huey Tlahtocan del Anahuac (Gran Consell del Anáhuac) per a donar-se a la fugida en l’anomenada "Nit Trista". Fou casada simbòlicament amb Cuitláhuac "L’Invicte" a qui els supervivents del Consell anomenaren Tlatohani. En morir aquest de verola, sense fills, va ser casada en segones núpcies amb el següent Tlatohani Cuauthémoc, el qual va resistir fins el 13 d’agost de 1521 l’assajament hispànic, també sense fills.

Emperadriu

Miaxochitl (filla de Ixtlicuechahuamátzin)

Casada amb Joan Grau de Toloriu, a la renúncia dels drets imperials del seu germà Pedro es converteix en la successora de l’imperi.

Tohualicahualtzin de Moctezuma (Pedro)

(Tlacahuepantzin)

Príncep de Tacuba i Tula

Nascut en abril del 1503 a Tenochtitlan. Casat amb Quanxochitl  (eren cosins, ja que era filla del germà de Motecuhzoma).

Reina 1ª
Tezalco
Filla de Matlaccohuat

Tecuichpotzin Ixcaxochitzin

Isabel Moctezuma

Reina 2ª
Acatlan

Va néixer a Tenochtitlan i va morir el 1 de juliol de 1520, assassinada a la nit trista.

Es va casar amb Ferran Cortès

Portada del llibre on Lasso de la Vega elogia tres famosos barons
Publicat a Saragossa l'any 1601

Cortès s’encarregà, posteriorment, de imposar-li marit a Isabel Moctezuma (utilitzarem ja la grafia moderna de Moctezuma com el quadre anterior) i la va donar com esposa a Alonso de Grado amb el qual no va tenir fills, però, als 3 mesos va néixer Leonor, filla d’en Ferran Cortès, que Isabel mai no va reconèixer com a seva, i únicament va ser reconeguda per Ferran Cortès. Leonor Cortès Moctezuma es casaria amb Juan de Tolosa (el descobridor de les mines d’argent al cerro de la Bufa en Zacatecas. Juan de Tolosa i la seva dona Leonor Cortès Moctezuma es diu que van viure a Nochistlán, Zacatecas, població confinant amb Teocaltiche, Jalisco i molt a prop de l’estat d’Aguascalientes). A la mort del seu tercer espòs, Na Isabel Moctezuma fou casada amb el coterrani de Ferran Cortès de nom Pedro Gallego de Andrada (que no s’ha de confondre amb el Pedro Gallego senyor del valle de Gàllego que va anteposar el cognom Gàllego al Grau que era el seu), d’aquesta unió va néixer un baró que va ser anomenat Juan de Dios Andrada Moctezuma.

Viuda per quarta vegada, Isabel es va casar amb altre conqueridor, Juan Cano de Saavedra, amb el qual van tenir cinc fills i amb el qual va viure plàcidament fins a la seva mort el 1550.

Cal afegir que dels sets fills de Tecuichpotzin (Isabel), Juan de Dios Andrada Moctezuma es destacà per acompanyar-la en les seves obres d’educació i beneficència en defensa del seu poble a la Ciudad de Mèxic, donat que per el seu origen conservà molts privilegis, Tecuichpotzin participà en la defensa de la dignitat de la seva comunitat, la qual sofria de forma creixent d’altíssima mortaldat (la població del centre de Mèxic minvà de 21 milions d’habitants per  passar a 1’5 milions en tan sols vuit dècades) l’espoli, la destrucció de la seva cultura i l’opressió a mans dels conquistadors "malalts per la set insaciable d’or".

El 1550 alliberà els esclaus que li havien concedit per la Corona castellana. Els hereus d’aquesta Isabel, que actualment ostenten els comtes de Miravalle, no són els hereus directes de Motecuhzoma en haver tingut descendència les princeses Maria i Isabel, filles de l’Emperadriu, que mai no van renunciar als seus drets.

Per l’interès de les branques que van obtenir títols i privilegis de la corona castellana s’han estudiats els hereus i s’ha pletejat amb l’Estat pel reconeixement dels ducats, comtats, senyorios, etc, però aquelles dues branques filles de l’emperadriu que es van establir al regne de Catalunya-Aragó van patir les mateixes repressions que els ciutadans dels països catalans, la seva història manipulada i els drets anul·lats, és per això que pràcticament no hi ha ningú que hagi estudiat les genealogies d’Isabel i de Maria, a la fi eren simples ciutadanes, els seus fills, barons de pobles pirinencs, que calia silenciar. La història els ha ignorat, el poble els ha recordat i ara encara és viva la seva estela i com mai, cal recuperar la veritable història de Ferran d’Aragó senyor de Cortès i dels catalans que van participar a la conquesta de Mèxic i entre ells els cosins Grau i la seva descendència; motius per l’estudi n’hi ha molts, veurem si en temps raonable els habitants de les contrades del Baridà poden rellegir la seva història i reconstruir la nissaga de Motecuhzoma i Grau.