Jordana i Andorrà, Josep "comare de Toloriu" (Toloriu, Alt Urgell, 1914 – 1994) Músic

De ploma fàcil i distreta, en Miquel Mas ens ha guarnit les festes majors amb uns pregons plens de senzillesa i veritats....

Les corrents morals han variat moltíssim al transcurs dels temps, però hi ha quelcom que perdura des dels temps remots de la humanitat a través dels homes, o pot ser d’uns homes concrets que la resta de conciutadans li atorguen el crèdit de la veritat, de la justícia (encara avui dia la institució del jutges de pau conserva aquesta estigma).

Els boscos del Baridà des de sempre han estat els que han produït una de les millors fustes dels Pirineus, els seus homes han anat a treballar per totes les serralades de Catalunya gaudint d'una gran reputació

Toloriu està assentat sobre un turó format per materials poc estables i quan es saturen d'aigua la muntanya es posa en moviment.

Núria Pradas

La Serpent de Plomes

Il·lustracions de Tha.

Col·lecció El Vaixell de Vapor.

Cruïlla. Barcelona, 2003.

Novel·la recomanada a partir de 10 anys

Novel·la que encara que no segueix la història real del país i influenciada per l'historia oficial de Castella es desenvolupa a principis del segle XVI, on el baró Joan Grau de Toloriu s’uneix a Ferran Cortés (a la novel·la Hernan) per anar a la conquesta dels dominis de Moctezuma II. Després d’una sagnant i violenta lluita a la ciutat de Tenochtilán, la princesa Xipahuatzin (a la novel·la Txipaguazin) seguirà el baró fins a la Cerdanya, on viurà els seus darrers dies immersa en la memòria de la desfeta del seu poble.

Llibre entretingut, fàcil de llegir, recomanat a tothom que vingui a somniar amb l'historia de la princesa filla d'un emperador que va venir a Catalunya a viure per sempre més.

Parlar del Temple (nom català utilitzat en totes les llengües del món) és endinsar-nos en un halo de misteri d’un orde medieval català, estès per tot l’Occident amb un gran poder religiós-militar i amb una desaparició sobtada que va deixar un patrimoni incommensurable de castells i un tresor, que com altres, resta perdut en el temps.

Toloriu va pertànyer a aquest elenc de castells del Temple. Dintre del comptat de la Cerdanya la relació dels barons Grau amb els Pinós, fundadors de l’orde, va ser tan efectiva com participativa en croades i conquestes, però anem per parts.

Toloriu ha conegut en altres temps l'activitat minera d'uns materials poc freqüents a la geografia catalana, ara, abandonats per la manca de rendibilitat, han deixats escampats restes dels minerals, lo qual no deixa de ser curiós el poder trobar-los. També els científics han catalogat troballes de fòssils i insectes de les contrades de Toloriu.

Toloriu, l'emperador Motecuhzoma i els descendents de la Emperadriu resten amagats a l'ombra d'un país sotmès a l'absolutisme de Castella.

dedicat a l'ANY DEL LLIBRE I LA LECTURA de l'any 2005
I Amb motiu de l’Any del Llibre i la Lectura, nois i noies van demanar als seus avis i a la gent gran del lloc on viuen que els expliquin contes, rondalles i llegendes.
Entre tots volen fer un recull de cultures i tradicions d’arreu.

HISTORIA DE LA PRINCESA ASTECA DELS PIRINEUS
Anna Pescador i Martí
9 anys

Aquest estiu en una de les excursions que he fet amb els pares per la Cerdanya vam arribar fins a Toloriu. El camí fins arribar va ser molt bonic, ple d'arbres i flors.
Un cop arribats a dalt, amb una vista magnífica vam anar a beure una mica d'aigua perquè feia molta calor i de seguida vam passejar pel poble. El primer que ens va cridar l'atenció va ser una casa amb un escut molt bonic, però diferent als que sol haver gravats a la porta de les cases de la zona.

Potser perquè aquella sorpresa ens va fer posar una cara divertida, potser perquè tenien ganes de xerrar amb nosaltres, el cert és que de seguida ens va parlar una velleta que hi havia asseguda a la porta del costat.

-Us agrada aquest escut? - ens va preguntar amb un somriure dibuixat, -Doncs si teniu temps us explicaré la història d'una princesa asteca que va traspassar el mar i va venir a viure a la Cerdanya.

Ara fa ja molt de temps, més de 500 anys, uns homes van fer-se a la mar tot cercant unes terres molt riques i plenes d'or. Van marxar cap a Amèrica i van arribar a un país que més tard s'anomenà Mèxic. Entre ells hi havia un noi anomenat Joan que vivia en aquest poble i que era el fill petit del baró de Toloriu. Inquiet i aventurer no era gaire d’estar tancat entre muntanyes i va demanar al seu pare poder marxar amb aquell vaixell amb la intenció de descobrir noves terres i fer-se ric.

El seu pare va acceptar, ja que en aquell moment la seva baronia anava decaient i en Joan, que llavors contava poc més de 16 anys, va marxar. Després d'una llarga travessia, va arribar a la platja d'una de les terres més meravelloses que havia vist mai: palmeres gegants, unes aigües blaves increïbles i uns ocells d'uns colors vermells, blaus, verds que mai s'hauria pogut imaginar des del seu balcó dels Pirineus.

Allí va conèixer el rei dels asteques, en Moctezuma que era molt ric i tenia molts fills. En Joan es va enamorar perdudament de la seva filla que era una princesa asteca, que es deia Txipaguazin i es varen casar i al cap d'un temps varen tornar cap a Catalunya. Un cop de nou als Pirineus i a casa seva, a Toloriu, el noble català va decidir canviar el nom de la seva dona i es va passar a dir Maria, nom amb el qual va ser coneguda la princesa durant la seva vida a Toloriu on va viure en una casa que es troba al camí que va de Toloriu al Quer Foradat i Beixec. Aquesta casa és coneguda com a Bima, paraula que en la llengua dels asteques vol dir "senyora" i allí van viure feliços fins al final dels seus dies.

Però aquí no s'acaba la història: aquella princesa, en tornar del regne asteca cap a Catalunya, va rebre del seu pare el Rei Moctezuma com a dot de casament, un fabulós tresor, que segons expliquen van amagar en algun lloc de la casa de Bima; poc abans de morir la princesa l'haurien canviat de lloc a la llar o en algun indret de les rodalies.

Bé, fins aquí hi ha molts que han provat trobar el tresor i més d'un ho ha tingut a la mà... però mai no ha estat trobat fins ara. Podeu provar-ho i si més no gaudireu de un paisatge preciós.