Jordana i Andorrà, Josep "comare de Toloriu" (Toloriu, Alt Urgell, 1914 – 1994) Músico

Los bosques del Baridà desde siempre han sido los que han producido una de las mejores maderas del Pirineo, sus hombres han ido a trabajar por todas las sierras de Catalunya disfrutando de una gran reputación.

Núria Pradas

La Serpent de Plomes

Il·lustracions de Tha.

Col·lecció El Vaixell de Vapor.

Cruïlla. Barcelona, 2003.

Novela recomendada a partir de 10 años

Novela que aunque no sigue la historia real del país y influenciada por la historia oficial de Castilla se desarrolla a principios del siglo XVI, donde el barón Joan Grau de Toloriu se une a Ferran Cortés (en la novela Hernán) para ir a la conquista de los dominios de Motechuzoma II (en la novela Montezuma). Después de una sangrante y violenta lucha en la ciudad de Tenochtilán, la princesa Xipahuatzin (en la novela Txipaguazin) seguirá al barón hasta la Cerdanya, donde vivirá sus últimos días inmersa en la memoria de la destrucción de su pueblo.

Libro entretenido, fácil de leer, recomendado para todos los que vengan a soñar con la historia de la princesa hija de un emperador que vino a Catalunya a vivir para siempre jamás.

Hablar del Temple (nombre catalán utilizado en todas las lenguas del mundo) es introducirnos en un halo de misterio de una orden medieval catalana, extendida por todo el Occidente con un gran poder religioso-militar y con una desaparición repentina que dejó un patrimonio inconmensurable de castillos y un tesoro, que como otros, permanece perdido en el tiempo.

Toloriu perteneció a este elenco de castillos del Temple. Dentro del condado de la Cerdanya la relación de los barones Grau con los Pinós, fundadores de la orden, fue tan efectiva como participativa en cruzadas i conquistas, pero vallamos por partes.

Toloriu ha conocido en otros tiempos la actividad minera de unos materiales poco frecuentes en la geografía catalana, ahora, abandonadas por la falta de rendibilidad, han dejado escampados restos de los minerales, lo que no deja de ser curioso el poder encontrarlos. También los científicos han catalogado descubrimientos de fósiles y insectos de los alrededores de Toloriu.

dedicado a l'ANY DEL LLIBRE I LA LECTURA de l'any 2005
Y como motivo del año del Libro y de la Lectura, los chicos y chicas pidieron a sus abuelos y a la gente grande de lugar en donde viven que les expliquen cuentos, rondallas y leyendas.
Entre todos quieren hacer una colección de culturas i tradiciones de todos los sitios.

Entre ellos figura el siguiente cuento que habla de la princesa de Toloriu, y que no traducimos por respeto a su autora que así expresó su narrativa.

HISTORIA DE LA PRINCESA ASTECA DELS PIRINEUS
Anna Pescador i Martí
9 anys

Aquest estiu en una de les excursions que he fet amb els pares per la Cerdanya vam arribar fins a Toloriu. El camí fins arribar va ser molt bonic, ple d'arbres i flors.
Un cop arribats a dalt, amb una vista magnífica vam anar a beure una mica d'aigua perquè feia molta calor i de seguida vam passejar pel poble. El primer que ens va cridar l'atenció va ser una casa amb un escut molt bonic, però diferent als que sol haver gravats a la porta de les cases de la zona.

Potser perquè aquella sorpresa ens va fer posar una cara divertida, potser perquè tenien ganes de xerrar amb nosaltres, el cert és que de seguida ens va parlar una velleta que hi havia asseguda a la porta del costat.

-Us agrada aquest escut? - ens va preguntar amb un somriure dibuixat, -Doncs si teniu temps us explicaré la història d'una princesa asteca que va traspassar el mar i va venir a viure a la Cerdanya.

Ara fa ja molt de temps, més de 500 anys, uns homes van fer-se a la mar tot cercant unes terres molt riques i plenes d'or. Van marxar cap a Amèrica i van arribar a un país que més tard s'anomenà Mèxic. Entre ells hi havia un noi anomenat Joan que vivia en aquest poble i que era el fill petit del baró de Toloriu. Inquiet i aventurer no era gaire d’estar tancat entre muntanyes i va demanar al seu pare poder marxar amb aquell vaixell amb la intenció de descobrir noves terres i fer-se ric.

El seu pare va acceptar, ja que en aquell moment la seva baronia anava decaient i en Joan, que llavors contava poc més de 16 anys, va marxar. Després d'una llarga travessia, va arribar a la platja d'una de les terres més meravelloses que havia vist mai: palmeres gegants, unes aigües blaves increïbles i uns ocells d'uns colors vermells, blaus, verds que mai s'hauria pogut imaginar des del seu balcó dels Pirineus.

Allí va conèixer el rei dels asteques, en Moctezuma que era molt ric i tenia molts fills. En Joan es va enamorar perdudament de la seva filla que era una princesa asteca, que es deia Txipaguazin i es varen casar i al cap d'un temps varen tornar cap a Catalunya. Un cop de nou als Pirineus i a casa seva, a Toloriu, el noble català va decidir canviar el nom de la seva dona i es va passar a dir Maria, nom amb el qual va ser coneguda la princesa durant la seva vida a Toloriu on va viure en una casa que es troba al camí que va de Toloriu al Quer Foradat i Beixec. Aquesta casa és coneguda com a Bima, paraula que en la llengua dels asteques vol dir "senyora" i allí van viure feliços fins al final dels seus dies.

Però aquí no s'acaba la història: aquella princesa, en tornar del regne asteca cap a Catalunya, va rebre del seu pare el Rei Moctezuma com a dot de casament, un fabulós tresor, que segons expliquen van amagar en algun lloc de la casa de Bima; poc abans de morir la princesa l'haurien canviat de lloc a la llar o en algun indret de les rodalies.

Bé, fins aquí hi ha molts que han provat trobar el tresor i més d'un ho ha tingut a la mà... però mai no ha estat trobat fins ara. Podeu provar-ho i si més no gaudireu de un paisatge preciós.