|
Escrivia Marc Bloch en Apologie pour l’histoire ou
métier d’historien que la incomprensió del present naix fatalment de
la ignorància del passat, però que tampoc es pot comprendre el passat
sense saber res del
present.
(Bloch,
M. (1949): Apologie pour l’histoire ou métier d’historien, París,
Armand Colin; publicat en català com a Apologia de la història,
Barcelona, Empúries, 1984.)
Afortunadament, la fotografia se’ns presenta com un pont màgic entre
temps estranys que contribueix tant a la comprensió del món pretèrit com
del món actual. Encara més, sabent com sostenia Bloch que el temps
històric és una realitat concreta i vivent, lliurada a la
irreversibilitat del seu impuls, i que és també el plasma on se
submergeixen els fenòmens i el lloc de la seua intel·ligibilitat, podem
descobrir en la fotografia la pulsió d’un viatge particular en el temps.
Un singular i apassionat trajecte que té com a missió recollir els
fragments dispersos de la memòria per copsar així el sentit del temps de
la història i lligar-lo emocionalment als nostres significats més
existencials.
|
 |