T O L O R I U

a on les bruixes hi fan el niu

CATALÀ              CASTELLÀ            FRANCÈS              ANGLÈS

Situació

Història

Mapa

Destacats

Llocs d'interès

Festes

Rutes

Entorn natural

Fotos

Serveis

Enllaços

   Tornar a pàgina principal per veure altres apartats

EL NOSTRE ENTORN NATURAL

Els boscos del Baridà des de sempre han estat els que han produït una de les millors fustes dels Pirineus, però Toloriu situat a la cara nord del Cadí te formacions que van des de el riu Segre fins a la part més alta amb boscos de pi negre, i encara que la vegetació no ha estat molt variada, presenta un entorn natural bé conservat i amb força variabilitat, però exemplars grans, d’aquells que són testimoni de la grandiositat dels boscos d’antuvi no hi queden gaires, encara, però,  podem gaudir d’un vegetació prou variada i una fauna vertebrada prou complerta. Tot seguit us presentem als amfitrions i tota la cort del regne dels ésser vius de les diferents parts en que hem dividit el terme municipal.

Zona urbana

Una vegada desaparegudes les familiars vaques, la fauna urbana es redueix a uns pocs animals de pagès: gallines, conills, oques, porcs, els gossos i gats familiar i encara algú colom amb els seu colomar, i la fauna que s’aprofita de la presència humana com els pardals, però hi ha altres que s’han adaptat a conviure amb l’home com la guilla o guineu (Vulpes vulpes) que a vegades arriba més fins a les cases. Vora de les cases és fàcil veure garses (Pica pica), cornelles (Corvus corone), pardals (Passer domesticus), curetes blanques, orenetes vulgars i cuablanques (Hirundo rustica i Delichon urbica) i els falciots  (Apus apus) són altres animals que volen entre els carrers. Recentment ens tornen a visitar les vaques,  els cavalls i el ramat de cabra vermellosa de Bar.

El llangardaix comú (Lacerta lepida) pren el sol sobre les parets no gaire lluny d’alguna sargantana (Lacerta muralis), també es veu alguna salamandra (Salamandra salamandra) de color groc viu amb les seves taques negres, la granota comuna (Rana ridibunda) ronda les basses on també és present el gripau comú (Bufo bufo) i la serpeta vivípara (Coronella austriaca), també s’ha vist granotetes de punts (Pelodytes punctatus) i per rematar mosques, vespes, aranyes i formigues són alguns dels visitants inesperats que es troben dins de les cases.

A la part enjardinada d’alguna casa es poden trobar una sèrie d’arbres i arbustos que no són presents a l’entorn natural com avets (Abies alba, Abies masjoani, Abies  pinsapo), avet roig (Picea abies) cedres (Cedrus sspp.), pruners vermells (Prunus pissardi), falses acàcies o robínia (Robinia pseudacacia), xipresos (Cupressus macrocarpa, arizonica, sempervirens), biotes, calocedrus, tujas,  castanyers d’índia (Aesculus hippocastanum), laylandis, oms de fulla petita i oms de Sibèria (Ulmus pumila), tell de fulla gran (Tilia platyphyllos), desmais (Salix babylonica), pi americà (Pinus strobus), i quan arriba la primavera, flors i flors que engalanen les balconades i patis. 

Zona humida

La vegetació al costat dret del riu Segre està molt alterada per les importants obres que s’han realitzat (carretera, central elèctrica, captació d’aigua, etc...) però les vores es van omplint de la vegetació típica, verns (Alnus glutinosa), freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia), Pollancres (Populus nigra), sanguinyol (Cornus sanguinea, sarga (Salix elaeagnos), saulic (Salix purpurea), i es veuen algú salze blanc (Salix alba) i vimetera (Salix fragilis) que amb la herba sabonera (Saponaria officinalis) conformem la típica formació anomenada pels estudiosos “Saponario-Salicetum purpureae”, tot acompanyat d’esbarzers (Rubus ulmifolius), llúpol (Humulus lupulus), carbassina (Bryonia dioica), canyes (Arundo donax), vidalba (Clematis vitalba), dolçamara (Solanum dulcamara), fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), i remenant es pot veure alguna menta borda (Mentha rotundifolia), lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides), ortiga gran (Urtica dioica), herba berruguera (Chelidonium majus), tot just tocant a les carrasques i les pinedes. La reina d’aquest riu és la truita (Salmo trutta fario, Salmo gardineri), encara que està acompanyada d’altres peixos prou coneguts com el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i ocells d’aigua com la cuereta torrentera que encara es pot veure a les roques a vora riu (Motacilla Cinere) i la serp nedadora la Colobra escurçonera jove (Natrix maura) o la Natrix natrix, amb paciència podeu observar alguna efèmera (Ephemera danica) la ballarina del riu amb tres llargues cues amb les que manté l’equilibri, i les saltaries granotes (Rana ridibunda) i els tranquils gripaus (Bufo bufo), s’ha vist algú tritó (Alytes obstetricans) i algú entès diu haver vist una almesquera (Galemyspyrenaicus), i a les seves vores la musaranya d’aigua (Neomys fodiens) va ocupant territori en remels tranquils sense ficar-se gaire a l’aigua.   

 Zona forestal

Aquí, trobarem el rei dels nostres boscos, el senglar (Sus scrofa), a vegades es veuen alguns isards (Rupicapra rupicapra) que ha baixat de les pastures del Cadí, la marta (Martes martes) un mustèlid àgil capaç de capturar petits rosegadors i ocells, tant per terra com sobre els arbres, les genetes o gat mesquer (Genetta genetta), la rata sellarda (Elyomys quercinus), la fagina (Martes foina), l’esquirol (Sciurus vulgaris) que també puja als arbres però a rosegar pinyes, les llebres (Lepus europaeus) que són un dels mamífers més grans i cobejats pels caçadors locals, i en la zona on la neu es manté tot l’hivern s’ha trobat algú forat del talpó de les neus (Microtus nivalis) de pèl llarg i atapeït que el protegeix de les baixes temperatures, el talp (Talpa europaea) i l’almesquera (Galemys pyrenaicus) dos talps insectívors,  últimament per les pastures no aprofitades a prop del poble es pot veure algun cérvol (Cervus elaphus)

ocells com el raspinell (Certhia brachydactila), les mallerengues carboneres o la blava (Parus major i Parus coeruleus), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el pinsà (Fringilla coelebs), el papamosques gris (Muscicapa atriata), els tallarols gros i de casquet (Sylvia borin i Sylvia atricapilla) el pica-soques blau (Sitja europaca), el picot garser gros (Dendrocopus major), la mallerenga emplomallada (Parus cristatus), el pinsà comú (Fringilla coelebs) el pardal de bardissa (Prunella medularis), el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula), el dut bec (Coccothraustes coccothraustes), el pinsà mec (Fringilla montifringilla), el cercavores (Prunella collaris) les grives (Turdus sp.) la mallerenga petita (Parus ater) que viu a la zona dels pi negre, destaca la cua de còlit gris (Oenanthe oenanthe) petit ocell que ens vigila damunt d’una pedra o protuberància del terreny, la merla roquera (Monticola saxatilis) i les piules (Anthus sp.), pardals d’ala blanca (Montifringilla nivalis) que arriben amb l’hivern buscant prats poc coberts per la neu, on alimentar-se, la merla (Turdus merula) i aus de gran interès cinegètic com la perdiu roja (Alectoris rufa), també altres aus com el gaig (Garrulus glandarius), l’astor (Accipiter gentilis), i encara es troba algun gall fer (Tetrao urogallus) dins d’una massa molt amagada de pi sylvestris, el trencapinyes (Loxia curvirostra) petita au amb un bec corbat característic que s’alimenta dels fruits dels pins, la femella es de coloració verdosa mentre que el mascle es vermellós, però al cel blau de Toloriu destaca un au majestuosa l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) que recorre el cel esperant sorprendre algun animal, còrvids com les gralles de bec vermelles i groc i potes sempre vermelles (Pyrrhocorax pyrrhocorax i Pyrrhocorax graculus), els corbs (Corvus corax) tots ells carronyers, y en les zones més desforestades sentirem l’òliba (Tyto alba), el mussol (Athene noctua), la puput (Upupa epops), el pardal roquer (Petronia petronia)  rèptils com la colobra (Coronella austriaca), les sargantanes (Podarcis muralis), el llangardaix verd (Lacerta viridis) la serp de vidre o vidriol  (Anguis fragilis), la serp verda i groga (Coluber viridiflavus), la serp d’aigua (Natrix maura) es troba en els petits torrents amfibis com el tòtil (Alytes obstetricans), la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo)  papallones com la (Parnasius apollo), la macaó (Papilio macao), les zingenes (Zigaena sp.) insectes a més dels carabidae que em parlat com un dels temes destacats podem afegir com singular l’escarabat del pollancre (Melasopa populi), l’escarabat dels fems (Geotrupes stercorarius) que col·labora en la destrucció dels excrements de vaca i cavalls fertilitzant els prats, les marietes (Coccinella sp.), les llagostes (Acrídis i Tetigònids) i les benefactores formigues roges (Formica rufa).

La vegetació es molt variada donada la diferencia d’alçada entre la part baixa i el límit pel coll de Se, destaquen el roures martinencs (Quercus pubescens) a les zones solellades, el seu fruit és una bona font d’alimentació per molts animals. Hem trobat algun exemplar de faig (Fagus sylvatica) en les zones més humides amb el pi roig, Boix (Buxus sempervirens) abundant com a sotabosc juntament amb l’el·lèbor (Helleborus foetidus) i l’herba fetgera (Hepatica triloba), de forma aïllada algun exemplar de moixera (Sorbus aucuparius). Trèmols (Populus tremula), avellaners (Coerilus avellana), blades (Acer sp).

 La major representació correspon a les coníferes essent el pi roig o rajolet (Pinus sylvestris) el que cobreix la major part de la superfície del bosc, a més trobem el ginebre (Juniperus communis), el plantatge (Plantago media) i les maduixeres (Fragaria vesca) i una sèrie d’arbustos com el roser caní o salvatge (Rosa canina), els esbarzers (Rubus ulmifolius), l’aranyoner (Prunus espinosa), l’arç blanc (Crataegus monogyna) i la vidalba (Clematis vitalba). Per la part alta de la serra de Mata es troben exemplars de pi negre (Pinus uncinata), la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), l’acònit blau (Aconitum napellus) planta considerada com les més verinosa d’Europa (que arrancada segueix essent tòxica al contacte amb la pell), la belladona (Atropa belladona), el rovell d’ou (Trollius europaeus), el pànica blau –un card- (Eryngium bourgatii), la corona de rei (Saxifraga longifolia), l’orella d’ós (Ramonda myconi).

 Especial menció als bolets encapçalat pel rovelló (Lactarius deliciosus i Lactarius sanguifluus) i seguint per les llenegues o mucoses, blanca, gris o negra (Hygrophoras gliocyclus, H. limacinus i H. dichorus), amb els rossinyols (Cantharellus cibarius), les cames de perdiu (Chroogomphus rutilus), els carlets (Hygrophorus russula), els fredolics (Tricholoma terreum i T. portentosum), els cama-grocs o cama-secs (Cantharellus lutescens), els cama-secs o moixernons o carreroles o carmanyoles (Marasmius oreades), els peus de rata grocs (Romaria aurea), els ceps o surenys (Boletus edulis), els pollancrons (Agrocybeaegerita), les pentinelles (Amanita vaginata), la puagra o cuagra o llora (Russula cyanoxantha i R. virescens), els pinetells o mollerics (Suillus granulatus i S. luteus), el pet de llop (Lycoperdon perlatum), la farinera borda (Amanita phalloides), el reig bord (Amanita muscaria), el peu de rata bord (Romaria formosa), el mataparent amarg (Boletus calopus), i molts altres menys coneguts.

 Zona agrícola

Una gran part de la zona agrícola es coberta per prats i pastures on abunden les festuques (Festuca sp.) les poes i els trifòlium, i entre mig una gamma de flors vistosíssimes de colors i olors que destaquen sobre el verd dels prats, en especial les gencianes (Gentiana verna, G. Acaulis, etc..), la pulsatil·la alpina (Pulsatilla vulgaris), les petites prímules de flor blau cel (Primula sp.), mates de silene acaule (Silene acaulis). Per les nits recorre els camps de conreu cercant algun animal el teixó (Meles meles) mentre que els milans (Milvus migrans) i els aligots (Buteo buteu)  li cerquen a ell. Un petit ocell rapinyaire busca insectes i petits arrossegadors suspès en l’aire en vol cernit, el xoriguer (Falco tinnunculus). En els boscanys agrícoles, entre les bardisses i les vorades de bosc trobem la tórtora (Streptopelia turtur) i la mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), en els espais oberts s’han vist el gratapalles i el sit negre (Emberiza cirlus i Emberiza cia) i la cadernera i el verdum (Carduelis carduelis i Carduelis chloris), la cureta blanca (Motacilla alba) que habita en llocs de prat ras millor a prop de cursos d’aigua.

Algun tòtil (Alytes obstertricans) canta per les nits en mig dels camps, i a les nits de lluna plena especialment de l’estiu podem escoltar de lluny la brama d’algun cérvol, l’udol del llop que s’ha ficat al Parc Natural i el despertar dels gamusins que esperen que la gent del poble surti a la captura amb els estris apropiats.