T O L O R I U

a on les bruixes hi fan el niu

CATALÀ              CASTELLÀ            FRANCÈS              ANGLÈS

Situació

Història

Mapa

Destacats

Llocs d'interès

Festes

Rutes

Entorn natural

Fotos

Serveis

Enllaços

 Tornar a pàgina principal per veure altres apartats

LLOCS D'INTERÈS

Encantades

Amb aquest nom s'entén una cova situada a dalt la serra amb vistes a Ansovell, per anar- hi  cal portar vestits adequats i un bon casc per  al cap. Se surt del poble per un camí forestal que passant per la font del Bon Arbre s'endinsa pel bosc i amb ziga-zaga s'arriba a la plana de la Mata, s'ha d'agafar a la dreta un altre camí curt però que puja força fins a una altra plana, després intuïció per trobar el forat (a vegades hi ha fites que t'hi  porten), situada entre el Roc de Corb i el coll de Se a 1400 metres d'alçària, amb un guia o expert es poden recórrer més de 200 metres..

És una cova plena de misteri i llegenda, diuen que la gent de Toloriu per saber on arribava la seva llargada, un dia van deixar anar un gat i un gos a l'entrada, el gos va sortir per un forat que hi ha vora l'antic l'hostal Nou, a baix a la carretera i camí de Martinet, mentre que el gat va sortir vora els banys de Sant Vicenç. Des de l'altra banda, potser Ansovell, es veia roba estesa als costats de l'entrada de la cova, però quan arribaven a prop, la roba desapareixia; i rondant pels volts de l'entrada es veien dones desconegudes -les Encantades¡- mai les han trobat, ni quan els habitants de Toloriu es van refugiar a l'any 36/39 a dintre de la cova, a l'arribar els colpistes anomenats Nacionals, a ells, com les Encantades, tampoc els van trobar . 

La Roca Plana

Per un caminet que surt de l'església i passa pel costat de Telefònica s'arriba a la "Roca Plana", diuen que ençà el 1645 el rector Pere de Cava, impulsor de la construcció de l'ermita del Roser, un dia que predicava a l'església va fer al·lusió a uns veïns de Toloriu, i en especial a un d'ells que tenia molt mal geni dient: "el capità dels arpiocs (mal geni) és al final de l'església escoltant el meu sermó", l'home es va sentir al·ludit i va sortir de l'església cap a la roca plana on va esperar l'acabament de la missa, i com que era el camí que utilitzava el capellà quan sortia de fer missa, quan va passar per aquell lloc el va matar. El rector va ser enterrat a la capella que estava dedicada a Santa Teresa. Actualment la Roca Plana és un lloc de trobada del jovent a les càlides nits d'estiu.

La Torre del Moro

Situada dintre del poble és l' única torre que encara resta en peu de les muralles del Castell de defensa de Toloriu, castell de residència dels Grau-Moctezuma que va ser destruït el 1794 pel francesos , ens permet, actualment gaudir d'una vista sobre la vall del riu Segre i estendre la mà als veïns del poble del davant -Aristot-. És una torre rodona orientada cap al nord, que al voltant del segle XIII formava el bastió impugnable del castell. El castell pertanyia els comtes de Cerdanya i defensava l'entrada a la comarca juntament amb els de Bar i d'Aristot, tot mirant cap a l'Alt Urgell

Església de Sant Jaume

Situada dintre del poble és un edifici que a la guerra civil de les Espanyes es va enfonsar la teulada; actualment, restaurat el sostre de forma moderna és el lloc que acull els actes culturals del poble, va ser aixecada sobre el primer edifici el segle XVI i a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell del 819 ja l'esmentava "Parroquia Sanctae Mariae Tolonensis et de Borguias", és de forma senzilla amb el cor (que ara no existeix) i el campanar a l'entrada, des del mateix es pot gaudir d'una esplèndida vista de la contrada. A l'any 1930 Joan Grau de Toloriu va donar a l'església un copó de plata daurada, que actualment es conserva al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell.

Ermita del Roser

A la part alta del poble, sobre una plana de roca calcària s'aixeca la petita ermita del Roser, construïda allà pels anys 1645, projecte impulsat pel rector Pere de Cava. El seu interior conserva unes pintures tan antigues com la mateixa ermita amb representació de la gesta del baró Grau en terres de la Nova Hispània, amb indis, vaixells amb soldats, etc.. 

	Placa adossada a la paret on es pot llegir PETRUS CAVA RECTOR ME FECIT ANY 1645

La devoció a la Mare de Déu del Roser ha estat molt arrelada a la població, i fins fa no massa cada any eren elegides dues noies com priores del Roser, encarregades de recollir diners per a les despeses de l'ermita, especialment els dies de festa major a l'hora de dinar entonant un goig...

Vostres goigs amb gran plaer
cantarem Verge Maria,
puix la vostra senyoria
és la Verge del Roser

Déu plantà dins vós, Senyora,
lo Roser molt excellent,
quan vos feu mereixedora
de concebre'l purament,
donant fe al missatger
que del cel vos trametia,
Déu lo Pare que volia
fóssiu Mare del Roser